T'interessa

Portales

GeoCV25

GeoCV25

Cartografia Geològica de la Comunitat Valenciana 1:25.000 (GeoCV25)

L’Institut Cartogràfic Valencià (ICV) i l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) van firmar un conveni de col·laboració per a confeccionar la cartografia geològica i geomorfològica del nostre territori a escala 1.25.000, la denominada Base Cartogràfica Geològica de la Comunitat Valenciana (GeoCV25).

Documentació

Accés al catàleg

Serveis IDE WMS i WFS: https://terramapas.icv.gva.es/29_GeoCV25

Descàrrega de la Base Cartogràfica GeoCV25 en format GPKG

La Base Cartogràfica GeoCV25 està composta per les següents capes d'informació geològica:

  • Estructures de plegament: capa de geometria lineal, amb la simbologia que es mostra a continuació, que conté la caracterització dels eixos de plecs tipificats en: anticlinals, anticlinals suposats, anticlinals tombats, sinclinals, ...

  • Contactes geològics i falles: capa de línies que conté la naturalesa dels contactes que limiten les unitats geològiques tipificant-los en: contactes normals o concordants, contactes discordants, contactes mecànics i els diversos tipus de falles classificades i simbolitzades de la següent manera:

  • Mesures de cabussament: capa de punts que tenen associades les mesures estructurals que informen sobre l'orientació espacial de les capes, com ara estratificació, esquitositat, ... o que tenen un caràcter genèric tals com a pedreres, mines, ... utilitzant una sèrie de símbols estàndard:

Les mesures estructurals es representen mitjançant símbols puntuals que poden anar etiquetats amb el valor de l'angle de cabussament. El cabussament es correspon amb l'angle que forma la línia de màxim pendent de la capa (estrat, falla, ...) respecte al pla horitzontal. L'orientació del símbol representat, informa de la direcció de la capa (segment llarg) i del sentit del cabussament (segment curt). La direcció de la capa s'expressa com l'azimut de la perpendicular a la línia de màxim pendent:

  • Unitats geològiques: capa de polígons que conté les unitats cronoestratigràfiques. Cada element de la base cartogràfica es caracteritza amb la següent informació geològica principal:
    • Codi identificatiu descriptiu de la unitat geològica sobre la base de l'edat i la litologia.
    • Descripció de la unitat que pot definir les característiques litològiques principals. Per exemple: Calcàries micrítiques amb Nummulites; Dolomies sacaroides de colors groguencs, rojos i marrons; Margues blanques i bretxes calcàries. Fàcies Tap
    • Edat geològica inferior i superior de la unitat.
    • Superfície expressada en hectàrees.

La llegenda d'aquesta capa s'ha definit mitjançant el codi identificatiu descriptiu de la unitat geològica sobre la base de l'edat i la litologia de la unitat i una descripció resumida de les seues característiques litològiques principals. A tall d'exemple, es mostra a continuació una selecció d'algunes de les classes establides:

Es tracta de la cartografia geològica amb un major nivell de detall de la qual s'ha disposat mai en el nostre territori. A més, és una cartografia realitzada ex novo, atés que no existeixen precedents a una escala de tant de detall, emprant a més les tècniques més innovadores en matèria geològica i geomorfològica.

Els mapes geològics tenen les més diverses aplicacions pràctiques en moltes de les qüestions relacionades amb el territori:

  • Són fonamentals en la planificació i en l'ordenació del territori, ja que la cartografia i l'anàlisi dels sediments lligats a l'evolució recent del relleu permeten delimitar les àrees amb risc potencial d'inundacions, lliscaments de terres, erosió, risc sísmic i altres amenaces potencials.
  • Són també un document essencial en la cerca de recursos geològics. Això no solament s'aplica als recursos tradicionals, com ara els materials de construcció, recursos energètics com a carbó, petroli o gas natural o jaciments minerals, sinó també a la prospecció, explotació i control de qualitat de les aigües subterrànies, allotjades en els aqüífers existents en el subsol.
  • Així mateix, són molt importants en la planificació de les explotacions agrícoles, atés que el coneixement del substrat és un factor fonamental en aquesta tasca.