Terratrémols significatius - Red SISCOVA

Mapa general i de detall de Terratrémols històrics en la Comunitat Valenciana

1048, 1482 i 1673 Terratrémols d'Orihuela

Es tracta d'alguns dels primers esdeveniments dels quals es té constància de la seua ocurrència i de causar danys a la província d'Alacant. Desafortunadament, la informació disponible és molt escassa i es referix a danys que afecten únicament la ciutat d'Orihuela. En tots els casos, a partir de la severitat dels danys descrits, s'estima que la intensitat va ser de grau VIII en l'escala EMS.

1396 Terratrémol de Tavernes de la Valldigna

Este va tindre lloc el 18 de desembre de 1396, aconseguint una intensitat de grau VIII-IX en l'escala EMS. Este terratrémol va ser l'esdeveniment principal d'una sèrie sísmica que va incloure almenys dos terratrémols precursors (previs a l'esdeveniment principal) i diverses rèpliques d'alta intensitat.

Els documents històrics fan referència a grans danys en una zona molt extensa. La zona més afectada va ser la Vall de la Valldigna (intensitat VIII-IX), que va ser destruït quasi per complet, incloent-hi el monestir cistercenc de Santa María de la Valldigna. També va patir grans danys el sector situat al nord d'esta vall, incloent-hi les localitats d'Alzira, Cullera, Sueca i Riola (totes elles amb intensitats d'IX). Però els danys es van sentir en zones tan allunyades com la Vall de la Gallinera, Lliria (intensitat VI-VII) o la pròpia ciutat de València (intensitat V), on fins i tot la catedral es va veure afectada.

A causa de l'escassetat d'estudis geològics específics en esta zona, existixen dubtes sobre quina falla activa va poder produir este terratrémol. Alguns autors pensen que va ser generat per la falla de Jumella, amb orientació nord-est-sud-oest. No obstant això, en el Golf de València i en la seua zona costanera existixen falles actives amb orientacions nord-oest-sud-est, que també podrien haver sigut la font d'este terratrémol.

1620 Terratrémol d'Alcoi

El 2 de desembre de 1620 va tindre lloc a Alcoi un dels terratrémols més importants registrats en la zona durant els últims segles. Este sisme principal, seguit de nombroses rèpliques fins al 14 de gener de 1621 —una d'elles amb una intensitat similar a l'esdeveniment inicial—, va aconseguir una intensitat màxima estimada de VIII en l'escala EMS.

Malgrat la falta de registres instrumentals en l'època, els danys documentats permeten estimar el seu impacte: es van reportar més de 30 víctimes mortals en una població de menys de 3.000 habitants. A més, 45 cases van ser destruïdes, i nombroses edificacions, incloses l'Església Parroquial, el Convent de Sant Agustí o el Monestir de San Francisco, van patir danys significatius. El terratrémol també va ser sentit en localitats pròximes com Albaida, Agres, Cocentaina, Gorga, Benasau, Alcoleja, Sella i Ibi, on esta última va registrar danys a la seua església principal, dos ermites i al voltant de 30 cases amb clivelles en els seus murs.

Hui dia, no s'ha pogut determinar amb certesa l'estructura sismogénica responsable d'este esdeveniment. No obstant això, alguns estudis suggerixen una possible relació amb la falla d'Alcoi-Cocentaina, concretament amb la branca de Gormaig.

1644 Terratrémol de Muro

Entre juny i juliol de 1644 va tindre lloc a la comarca del Comtat, al Nord de la província d'Alacant, una sèrie sísmica amb almenys tres esdeveniments principals registrats els dies 15, 19 i 26 de juny. Els dos primers van aconseguir una intensitat de VII, mentres que el tercer, ocorregut el 26 de juny, va arribar a una intensitat màxima estimada de VIII-IX, en l'escala EMS.

Esta seqüència sísmica va ser seguida per més de 33 rèpliques, i els danys van afectar una àrea molt més extensa que en el terratrémol de 1620. Es van documentar danys des del Monestir de la Valldigna (sud de la província de València) fins a Guadalest (al sud), i des d'Oliva, Gandia i Dénia (a l'est) fins a Plans i Muro de Alcoy (a l'oest), cobrint una àrea aproximada de 42 km × 47 km.

Per falta d'informació de detall la sèrie sísmica de 1644 no ha pogut ser associada a cap estructura geològica present en la conca d'Alcoi.

1748 Terratrémol d'Estubeny

El 23 de març de 1748 va tindre lloc un terratrémol que va afectar el sud de la província de València. Este terratrémol es coneix actualment com a terratrémol d'Estubeny, però ha rebut diferents noms al llarg de la història (es va dir terratrémol de Montesa durant els segles XVIII i XIX i després terratrémol de Sellent, i també terratrémol d'Enguera). Este esdeveniment va estar acompanyat per nombroses rèpliques durant diversos mesos. Una d'elles, ocorreguda el dia 2 d'abril, va tindre una intensitat màxima de grau VII-VIII.

El terratrémol d'Estubeny va destruir quasi per complet les localitats d'Estubeny, Sellent i Montesa, on va aconseguir una intensitat màxima d'IX. A més de l'esdeveniment principal, els dies posteriors van tindre lloc una sèrie de rèpliques que van aconseguir intensitats màximes de grau VII-VIII. Esta sèrie sísmica va causar un total de 38 víctimes mortals, de les quals 26 es van produir en la localitat de Montesa, a causa de la destrucció del castell-monestir de Montesa, casa mare de l'Orde de Montesa (hereua de l'Orde del Temple). Els danys d'este terratrémol es van estendre per bona part del sud de la província de València, aconseguint localitats situades a més de 30 km de la zona de màxima intensitat, com Alzira, Algemesí o Ontinyent.

Es desconeix quina va ser la falla que va produir el terratrémol d'Estubeny de 1748. Alguns autors ho assignen a la falla de Jumella, que té una orientació nord-est-sud-oest i està situada al Sud de la zona més danyada. Altres autors no obstant això opinen que podria haver sigut produït per una de les falles que formen les fosses de Navarrés-Tous, amb orientació nord-oest-sud-est.

1829 Terratrémol de Torrevieja

El 21 de març de 1829 es va produir a Torrevieja un dels majors terratrémols ocorreguts en la Península Ibèrica durant els últims 500 anys. Este terratrémol, produït per la falla del Baix Segura, s'estima que va tindre una magnitud moment (Mw) de 6.5 i va aconseguir una intensitat màxima IX-X en l'escala EMS.

Desafortunadament va causar una gran devastació a Torrevieja i a la Vega Baixa del Segura. Va causar enormes danys en diverses poblacions com Torrevieja, Almoradí, Benejúzar, Rojales i Orihuela, entre altres, on va causar prop de 400 víctimes mortals. Fins ara és el terratrémol més important ocorregut a la Comunitat Valenciana.

Per què va causar tant de mal a la Vega Baixa del Segura?

Encara que l'epicentre es va localitzar en les proximitats de Torrevieja, va produir molt de mal a la Vega Baixa perquè es va produir la conjunció de dos fenòmens: amplificació de les ones sísmiques i liqüefacció.

Pel que fa a l'amplificació de les ones sísmiques, la Vega Baixa està emplenada per sediments molt recents marins i del riu Segura. Estos sediments a penes estan consolidats (són molt poc resistents). Quan es produïx un terratrémol, les ones sísmiques s'amplifiquen en esta mena de terrenys, i el sòl es mou amb major intensitat.

1919 El “doble” terratrémol de Jacarilla-Torremendo

Des que existixen sismògrafs, és l'esdeveniment sísmic de major magnitud registrat a la Comunitat Valenciana. El 10 de setembre de 1919 es va produir un “doble” terratrémol amb dos esdeveniments principals separats per tot just 16 minuts, als quals se'ls ha estimat una magnitud de 5.2 i 5.1, respectivament. Eixe mateix dia es van registrar més de 12 rèpliques que es van prolongar en el temps durant diverses setmanes.

Estos terratrémols van produir diversos efectes sobre el terreny com a caigudes de roques, fenòmens de liqüefacció en les proximitats de Jacarilla o algunes fissures. També va produir danys en algunes vivendes, especialment en la població de Torremendo.